Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

fetge

1 1 m. [LC] [MD] [ZOA] Òrgan glandular que segrega la bilis i causa importants canvis en algunes substàncies contingudes en la sang que hi passa, el qual en els humans ocupa la regió superior dreta de la cavitat abdominal immediatament sota el diafragma.
1 2 [LC] de sang i fetge V. sang.
1 3 [LC] tenir el fetge gros [o tenir un fetge de rajada] Suportar, tolerar, veure impassiblement, coses que, a altri, els afectarien, els mourien a obrar, etc.
1 4 [LC] treure el fetge per la boca Fatigar-se granment.
2 m. [GL] fetge de vaca a) Terra argilosa vermella o bruna.
2 m. [BOB] fetge de vaca b) Bolet de soca de l'ordre de les tricolomatals, de barret en forma de ventall o de ronyó, amb una cama lateral molt curta i barret de carn fibrosa, però sucosa, de color vermellós, que es fa als troncs dels roures i dels castanyers i és comestible, fins i tot cru (Fistulina hepatica).
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions